Subjectivization and Intersubjectivization in the Evolution of the Verb "Témer" in Catalan (13th-19th c.)

In current-day Catalan, the verb témer ('to fear') has an intersubjective value, together with a lexical and epistemic/evidential value. It is used as a strategy of negative politeness in contexts where an apology is made or information that the speaker anticipates will displease or contradict the hearer/reader. However, this value is not exclusive to Catalan and has been observed and studied in diachrony in other languages, especially English. Based on previous studies, this paper aims to describe and explain the process of change whereby the verb témer ('to fear') and other synonymous idioms (haver/tenir por/paor/temor) will develop an intersubjective value in Catalan, in a process that will end during the nineteenth century. This research is based on the analysis of data from computerized textual corpora of old, modern and contemporary Catalan. The data obtained have been analyzed qualitatively - in contrast to the evolution described for English (especially in Mazzon's 2012 study) - using the concept of (inter)subjectivation by E. C. Traugott (Traugott & Dasher 2001; Traugott 2010)En català actual, el verb témer presenta, juntament amb un valor lèxic i epistèmic/evidencial, un valor intersubjectiu. S'usa com a estratègia de cortesia negativa en contextos en què s'expressa disculpa o es transmet una informació que el parlant preveu que desagradarà o contradirà l'oient. Aquest valor no és, però, exclusiu del català i ha estat observat i estudiat en diacronia en altres llengües, especialment en anglès. Partint dels estudis previs, en aquest article volem descriure i explicar el procés de canvi pel qual el verb témer i les locucions sinònimes (haver/tenir por/ paor/temor) desenvoluparà, en català, el valor intersubjectiu, en un procés que culminarà durant el segle XIX. La recerca es fonamenta en l'anàlisi de dades de corpus textuals informatitzats del català antic, modern i contemporani. Les dades obtingudes han estat analitzades qualitativament, en contrast amb l'evolució descrita per a l'anglès (especialment, en l'estudi de Mazzon 2012), fent ús del concepte d'(inter)subjectivació d'E. C. Traugott (Traugott & Dasher 2001; Traugott 2010)